dilluns, 8 de setembre del 2014

Ara 2014, ara 1714


Un passeig amb la app BCN 1714


 Començo el comentari d'aquest passeig argumentant perquè la fotografia que l'il·lustra . Aquest pal de bandera és del monument al General Moragues situat al Portal de mar. El recorregut no hi passa per aquest punt, cosa lògica no es pot passar per tot arreu. El poso aquí perquè, per a mi, la figura del general Moragues és un símbol de la crueltat dels que varen guanyar una guerra, en la que austriacistes i borbònics ens varen mentir i abandonar, i també em recorda que tres-cents anys més tard encara estem pagant el dret de conquesta.


Em vaig inscriure a la caminada popular app BCN 1714, que va organitzar l'Institut de cultura de Barcelona. Volia veure com anava l'app i què explicava. La vaig trobar, tal com li vaig comentar a en Dani Cortijo un dels promotors, un pèl baixa de nivell; però després vaig entendre que l'objectiu es donar notícia del que va passar el 1714 i fer un recorregut per llocs de la Barcelona del segle XVIII, la vaig trobar molt correcta.

El passeig comença a la plaça Catalunya i consta de 14 punts comentats, alguns els hi caldria una mica més de concreció, que són el Portal de l'Àngel, la Catedral, la plaça Sant Jaume, la porta gòtica de l'Ajuntament (carrer Comtal); aquí fa un gir i va cap a la plaça de la Llana, la casa del gremi de carders (carrer Carders), Sant Pere de les Puelles, Convent de sant Agustí vell, carrer Montcada (el número 20), el Fossar de les Moreres, el Born i la Ciutadella (plaça d'armes).

És interessant fer la comparació aquí (2014) hi havia o va passar (1714). I també recomano escoltar els comentaris en català (Toni Soler) i en castellà (Santi Millan). Si bé el guió és el mateix els comentaris d'aquest darrer són una mica més «gamberros».


El passeig és totalment accessible si bé en el barri de Sant Pere val la pena anar pel carrer per què les voreres s'estrenyen o ja són estretes. Al carrer anterior a la plaça de sant Pere ja es pot pujar a la vorera de la dreta. També cal recordar que el terra és de llambordes i això vol dir l'inherent traqueteig. La durada aproximada de la ruta és de dues hores.

L'app connecta amb diferents programes de Catalunya Ràdio, que és el seu patrocinador, i proposa una mena de trivial en cada punt. És gratuïta i està disponible per a Android (BCN 1714) i per IOS (Barcelona1714).





divendres, 29 d’agost del 2014

Un lloc simbìlic adaptat

Un passeig per l'Abadia de Montserrat

Espiritualitat, esoterisme, forces tel·lúriques, indret simbòlic o tot alhora. La veritat és que només començar a voltar la muntanya el meu estat d'ànim es posa en una situació ambigua relaxada però alerta.

Això és per a mi la muntanya de Montserrat. I com és, potser, el lloc més popular al que hi puc anar, en transport públic, fora de Barcelona hi he anat un parell de vagades des de que vaig en cadira de rodes. Per això comentaré la mobilitat de l'Abadia.


És l'única en la que s'hi pot passejar; fora dels seus límits be per escales o be per pendents no recomanen fer cap més recorregut. La mobilitat és total, tret d'algun lloc que fer-lo accessible seria «trencar-lo» o que es tracta de camins de muntanya com el Rosari monumental o el camí del Via crucis, el camí de Sant Miquel o el dels Degotalls. Els funiculars en tenc que no estiguin adaptats; el de Sant Joan et duu a la carena i et porta a corriols; el de la Santa Cova et porta a un camí ample però amb molts esglaons.

En el cas del Monestir cal destacar l'amabilitat i atenció del personal del mateix. L'accés al Cambril és fins al darrer tram d'escales i en el cas de la basílica, per escoltar la Salve i el Virolai, et porten a fins davant dels primers bancs i, si cal, t'obren una porta lateral per sortir d'aquesta.

Els serveis, botigues, restaurants, museu etz. Són tots habilitats.

El transport és del tot accessible, però, sempre hi ha un però, les portes per accedir al tren cremallera fan un esglaonet, que depenent d'on siguis de l'andana, fa que sigui alt i que moltes vegades fa creuar les rodes de direcció de la cadira. Això si, sempre hi ha algun empleat atent per ajudar.

Informació

en puc donar poca, ja que tant la web de Montserrat com les seves associades, en donen poca. Les de webs turístiques. És això turística.

Abadia de Montserrat

En la que hi he trobat més informació és en la del Patronat de la Muntanya de Montserrat

En guàrdia n. 41. E. Calpena, O. Junqueras, J. Massot Catalunya radio

Montserrat un lloc únic J Massot J M. Panareda Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya 2007

Iniciación a Montserrat. O Piulat. Youtube


dissabte, 23 d’agost del 2014

Oxigenar Barcelona als anys 30

Passejant pel Turó Park
 
Em plantejo aquest passeig amb dos objectius: com va plantejar Nicolau Rubió i Tudurí l'any 1934 l'actual parc anomenat Eduard Marquína i imaginar i ubicar el primer parc d'atraccions, molt més gran, de 1914 i que ha donat el nom popular de sempre i oficial avui Turó Park.

 











Just abans d'arribar a la porta principal constato que la Barcelona «Parc temàtic» de l'Ajuntament aquí no ha arribat sinó que hi fan aquests contenidors davant de la mateixa?

 
Una vegada dins vaig fent i, la veritat, em costa d'imaginar com devia ser en l'any 1912 aquell parc d'atraccions i esbarjo, on era al muntanya russa, el camp de futbol, per on anaven el tren, les góndoles...
 

 

La superfície actual es considerable i els espais molt diferenciats i ben  compartimentats. El que més m'ha seduït és la praderia i la ubicació de l'escultura d'Eloïsa Cerdan, La ben plantada, sota uns arbres i en un angle del prat tal com el seu nom indica esta ben plantada, fa de punt de referència de tota la praderia i ajuda a tenir moments de tranquil·litat. Així pensava  N. Rubió i Tudurí quan el va dissenyar, era el primer d'una dotzena però es va quedar en l'únic.

 

Jo he fet el passeig per lliure, però hi han dos itineraris senyalitzats per dins del parc: Un botànic i un altre literari. Tots dos útils i interessants per a passar una bona estona passejant pel parc i sentir l'absència de sorolls urbans.

Ah! m'oblidava com en totes les guinguetes, Xiringuitos,  la d'aquí té uns preus molt alts pel servei que donen.


En cadira de rodes

Parc totalment adaptat, tret d'aquells quatre graons que són inherents en l'època que es va dissenyar. No sé com estarà després d'un ruixat, tot el camí és de sorra.

Vaig entrar per avinguda Pau Casals (porta principal), per arribar vaig anar en Bus fins a la plaça Francesc Macià. Per tornar vaig sortir pel carrer de Ferran Agulló, a la part alta del parc i vaig agafar el tren FCG a l'estació de Muntaner, , ascensor a Via Augusta/Santaló.


Inormació

Turó Park.Parcs i jardins, Aj. Barcelona medi ambient

El Turó Park 2013. Blog Barcelona, ahora y siempre

El Turó Park, guia d'un jardí centenari. Opuscle de l'Ajuntament

I molts altres blocs

dimarts, 19 d’agost del 2014

El Reial Monestir de Pedralbes

Restes del poder de la corona Catalanoaragonesa

Només encarar el carrer del Monestir començo a recordar els motius que em porten a tornar a visitar, apart d'ensenyar-lo a ma germana, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. És un lloc on es veu més clarament el màxim esplendor de la Catalunya medieval, es va construir per a una reina-vídua i es va aixecar en molt poc temps i s'ha conservat gairebé sense masses modificacions. 

És un de refugi per a les dones poderoses de l'època. De fet les dones no tenien cap paper tret del reproductor i el d'ajuntar bens per a les famílies. La branca familiar dels Pinós hi present en tot moment. 


Aquí les dones seguien les classes socials amb la categoria de Cantores, Llegues i serventes, a banda de les esclaves que com les anteriors però sense cobrar.
 
La tomba de la reina Elisenda de Montcada i Pinós, que mostra les dues cares del personatge: Reina i penitent, cal tenir en compte que mai va processar els hàbits.
  




  








Un claustre. El més gran d'Europa en estil gòtic in el seu jardí de plantes medicinals. Les pintures de la capella de Sant Miquel obra de Ferrer Bassa...

 

Una vegada al recinte



Només entrar a la plaça del Monestir el temps canvia i s'alenteix. Explicar a ma germana l'època i el per què de la construcció del Monestir per part de la reina Elisenda de Montcada, a part de ser un plaer, no s'ens fa curt. Sembla que les pedres parlin fins i tot, encara que una mica menys el Conventet que sembla que et digui tot això no és d'aquí.


Entrem a l'església i la veiem amb el ritme que ja ens ha influït des de la plaça. Veiem la tomba i li explico la iconografia, no li comento res més, ja li comentaré una cop siguem al claustre. La seva sorpresa és gran, aquí el temps encara s'alenteix més.  Llàstima que la Capella de Sant Miquel fos en plena restauració


Una cosa que ens va ajudar a fer la visita és el comentari «són escuts parlants» i així identificant els símbols arriba l'hora del jardí, tot ell un símbol:


Terra, aigua i cel. Xiprers, palmeres, tarongers i rosers; és a dir espiritualitat, religió, castedat i penitència. Val la pena anar per les altres dependències.





Amb cadira de rodes



   
A l'estació Reina Elisenda (FGC) cal agafar l'ascensor que porta a Bisbe català o pg. de la Bonanova d'allà a uns 10 minuts hi ha l'Av. Montevideo. Fins aquí els guals són dolents però hi són. A l'Av. Montevideo cantonada amb c/. del Monestir cal anar pel mig del carrer i aquí comença l'aventura de les llambordes.


 






No és recomanable arribar per la Creu de Pedralbes doncs la baixada del Monestir té pendent forta i llambordes.



Tan l'església com el Museu Monestir estan adaptats i són visitables un 95%. Tenen rampes i ascensors però sempre hi ha alguna escala que no es pot adaptar. Per exemple Les Procures.




Consultat a

El projecte fundacional del monestir de Santa Maria de Pedralbes i el palau de la reina Elisenda de Montcada a través de dos inventaris del 1364 Anna Castellano Tresserra. Anuario de Estudios Medievales, Vol 44, No 1 (2014):103-139



Per anar consultant i passejant pel Jardí

Jardí medieval de plantes medicinals. Museu Monestir de Pedralbes




El Monestir de Pedralbes. En Guàrdia 224 Catalunya ràdio. E. Calpena, O. Junqueras, A. Castellano




Una visita guiada al Monestir de Pedralbes

http://www.bcn.cat/monestirpedralbes/ca/



dilluns, 18 d’agost del 2014

El Modernisme de les classes obreres


Un passeig per la Colònia Güell


Cada cop que passo pel Passeig de Gràcia quedo bocabadat amb la «competició» establerta per a veure qui té més diners. Uns edificis que juguen amb la decoració i els materials utilitzats per a demostrar opulència.

A la Colònia Güell hi domina un material el maó , també la pedra en pocs edificis, fa que el disseny i la decoració en les cases fa que les classes «importants» de la Colònia. Les excepcions que fan servir la pedra com material principal són els dos centres d'us col·lectiu: L'església, obra d'Antoni Gaudí; de la qual només hi ha construïda la Cripta i les Escoles i Casa del Mestre, del arquitecte Francesc Berenguer.



Les idees de la Colònia son força interessants, i més tenint en compte l`'època en que es va crear (1890). La fabrica separada dels habitatges, cases importants diferenciades: secretari, metge,dels que fan les feines agrícoles... construccions per a la vida social: Teatre, Ateneu, cooperativa... I les Escoles a un extrem i L'església (Cripta) a l'altre.

Sobre la visita

El Centre d'interpretació es al mig de la Colònia. Val la pena començar per aquí per entendre la fàbrica, el proces de producció, la Cripta...

És agradable passejar per la Colònia, cal defugir les hores del migdia dons l'ombra és més aviat escassa.

Per a les fotografies que no siguin personals val la pena comprar el llibre: La Colònia Güell. Imatges
 


Mobilitat en cadira de rodes

Tota la Colònia, la fàbrica no la vaig visitar, es transitable, m'explico, es pot anar per tot arreu però pel mig del carrer ja que les vores són estretes i hi circulen pocs cotxes. El ferm és irregular i en mal estat com a qualsevol barri.

La Cripta és accessible. A la terrassa no s'hi pot pujar.

El Centre d'interpretació ho és del tot.

Les Escoles, potser s'hi entra per un altre lloc, les vaig veure sense arribar a la tanca, el mal estat del terra em va fer desistir, i no vaig indagar més.

Si es va en tren FGC (Espanya-Colònia Güell) et deixa a uns 300m de l'entrada. Cal anar en compte i no seguir les petjades de color blau que indiquen el camí. Des de el semàfor que creua la carretera s'ha d'anar per aquesta fins a l'entrada, uns 80m. Al final de la vorera hi ha un esglaó considerable (uns 20cm.). Una vegada fet el trencall i davant l'entrada a la fàbrica ja es pot anar per la vorera fins a la Colònia.

Vaig dinar a la terrassa del bar de l'Ateneu, no s'hi pot entrar per culpa d'un esglaó, amb 8m. De cable vaig poder carregar les bateries, no em calia però ho vaig fer per seguretat. Cal agrair l'amabilitat i predisposició de la gent del bar.

Fotografies: Ca l'Espinal i Ca l'Ordal





Informació per a la visita

Colònia Güell


Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló



La Colònia Güell : les cases dels treballadors Meca Acosta, Benito; Gueilburt Talmazán, Luís; UPC Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II