Restes
del poder de la corona Catalanoaragonesa
Només
encarar el carrer del Monestir començo a recordar els motius que em
porten a tornar a visitar, apart d'ensenyar-lo a ma germana, el Reial
Monestir de Santa Maria de Pedralbes. És
un lloc on es veu més clarament el màxim esplendor de la Catalunya
medieval, es va construir per a una reina-vídua i es va aixecar en
molt poc temps i s'ha conservat gairebé sense masses modificacions.
És
un de refugi per a les dones poderoses de l'època. De fet les dones
no tenien cap paper tret del reproductor i el d'ajuntar bens per a
les famílies. La branca familiar dels Pinós hi present en tot
moment.
.JPG)
La
tomba de la reina Elisenda de Montcada i Pinós, que mostra les dues
cares del personatge: Reina i penitent, cal tenir en compte que mai
va processar els hàbits.
.JPG)
Un claustre. El més gran d'Europa en estil gòtic in el seu jardí de plantes medicinals. Les pintures de la capella de Sant Miquel obra de Ferrer Bassa...
Una
vegada al recinte
Només
entrar a la plaça del Monestir el temps canvia i s'alenteix.
Explicar a ma germana l'època i el per què de la construcció del
Monestir per part de la reina Elisenda de Montcada, a part de ser un
plaer, no s'ens fa curt. Sembla que les pedres parlin fins i tot,
encara que una mica menys el Conventet que sembla que et digui tot
això no és d'aquí.
.jpg)
Entrem
a l'església i la veiem amb el ritme que ja ens ha influït des de
la plaça. Veiem la tomba i li explico la iconografia, no li comento
res més, ja li comentaré una cop siguem al claustre. La seva
sorpresa és gran, aquí el temps encara s'alenteix més. Llàstima que la Capella de Sant Miquel fos en plena restauració
Una
cosa que ens va ajudar a fer la visita és el comentari «són escuts
parlants» i així identificant els símbols arriba l'hora del
jardí, tot ell un símbol:
Terra,
aigua i cel. Xiprers, palmeres, tarongers i rosers; és a dir
espiritualitat, religió, castedat i penitència. Val la pena anar
per les altres dependències.
Amb
cadira de rodes
A l'estació Reina Elisenda (FGC) cal agafar l'ascensor que porta a Bisbe català o pg. de la Bonanova d'allà a uns 10 minuts hi ha l'Av. Montevideo. Fins aquí els guals són dolents però hi són. A l'Av. Montevideo cantonada amb c/. del Monestir cal anar pel mig del carrer i aquí comença l'aventura de les llambordes.
.JPG)
No és recomanable arribar per la Creu de Pedralbes doncs la baixada del Monestir té pendent forta i llambordes.
Tan l'església com el Museu Monestir estan adaptats i són visitables un 95%. Tenen rampes i ascensors però sempre hi ha alguna escala que no es pot adaptar. Per exemple Les Procures.
Consultat
a
El projecte fundacional del monestir de Santa Maria de Pedralbes i el palau de la reina Elisenda de Montcada a través de dos inventaris del 1364 Anna Castellano Tresserra. Anuario de Estudios Medievales, Vol 44, No 1 (2014):103-139
Per
anar consultant i passejant pel Jardí
Jardí
medieval de plantes medicinals.
Museu Monestir de Pedralbes
El
Monestir de Pedralbes.
En Guàrdia 224 Catalunya ràdio. E. Calpena, O. Junqueras, A.
Castellano
Una
visita guiada al Monestir
de Pedralbes
http://www.bcn.cat/monestirpedralbes/ca/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada