Instint de supervivència? Per això mai més

Un passeig pel Refugi 307

El novembre de 2014 vaig fer l'itinerari, promogut per l'A.E.E.F. Montbau, Vedettes i milicians que va organitzar pel MUHBA. Aquest recorregut espot dividir en tres parts: Sant Pau del Camp, sobre la seva funció en el primer terç del s. XX; el Paral·lel festiu i revolucionari d'aquella època i el Poble Sec, camí cap al refugi antiaeri 307. Aquesta publicació se centra en aquest punt darrer.

Amb el pas del temps la forma de defensar els nuclis de població han anat adaptant-se a la forma de fer la guerra, així s'ha anat passant per fossars, muralles, baluards i altres. En la Guerra del 36 es va iniciar un nu sistema, va ser un camp de proves de formes de fer la guerra. Es va iniciar l'atac a la rereguarda amb la finalitat de desmoralitzar la població i alhora crear por i inseguretat bombardejant les ciutats la qual cosa junt amb el fet que molts d'aquest tipus d'atac es feia amb mitjans aeris va fomentar la creació de refugis antiaeris per a la població.

La ciutat de Barcelona el 13 de febrer de 1937 va patir el primer bombardeig que va causar víctimes mortals. En aquest cas va ser per mar i el va dur a terme el destructor italià Eugeni de Savoia, abans el 10 de novembre del 1936 el creuer de l'exèrcit colpista Canárias va fer el primer bombardeig a la ciutat que no va causar morts. Aquesta nova forma d'atacs va fer que es dividís en dues parts la defensa de la ciutat: Les juntes de defensa Activa i Passiva.

La Junta de defensa Passiva era l'encarregada de la detecció, la prevenció i, en darrera opció, el salvament de la població. Una mesura de prevenció va ser la construcció de refugis antiaeris per tota la ciutat. Aquests eren supervisats per la Junta i construïts per la població, moltes vegades de forma voluntària. Els primers refugis eren en les caixes dels ascensors dels edificis, bàsicament els edificis de l'Eixample, mentre es construïen uns de més grans i que es poguessin reutilitzar una vegada acabat el conflicte com a clavegueram, banys públics, aparcaments... El juliol de 1938 l'atles de refugis de la ciutat de Barcelona indicava que hi havien 1.293, si més no projectats, aquest sistema de defensa: Protecció de vidres encintant-los fent una retícula, alertes sonores i refugis va servir de model per a la defensa passiva durant la segona Guerra Mundial.

Una de les parts més bombardejades va ser el front marítim, el port i els barris propers. Per això al Poble Sec s'hi varen construir uns quants refugis. Al final del carrer Nou de la Rambla, a l'hora de fer el moviment de terres per a fer un parc es trobaren tres galeries, dues d'elles corresponents a refugis antiaeris diferents. Una de les galeries corresponia al refugi 307, actualment museïtzat. És un refugi de galeria de mina en zig-zag d'uns 400 metres, visitables uns 200; d'una amplada d'entre 1,5 a 2 metres per 2 metres d'alçada; amb parets de maó pintades amb calç, sostre de maó, per a esmorteir els impactes, amb volta catalana. Tenia: Lavabos, font, infermeria, sala d'infants, llar de foc, auto generador elèctric, acumulador, aigua corrent i cisterna. Una de les coses més colpidores són els cartells, en queden restes, amb les normes de convivència de les que vull destacar-ne dues: No es pot induir el pessimisme i No es pot parlar de política. Passada la guerra es va fer servir de magatzem i forn d'una fàbrica de vidre. S'hi cultivaven xampinyons i era un habitatge. Tenia tres entrades i es va començar a construir a la tardor de 1937.

Ja per acabar és de justícia recordar que Barcelona va sofrir 194 bombardeigs. El més cruent el dels dies 17 i 18 de març de 1938 que es varen patir 14 incursions en 41 hores.

El refugi es pot visitar en cadira de rodes, només hi ha un esglaó irregular ca al final de la visita, jo no em vaig atrevir a passar-hi, el veig superable en cadira tradicional però no amb elèctrica.

 

Més informació:

anotherbarcelona

http://anotherbcn.com/2013/10/05/refugio-antiaereo-307-barcelona

memoria activa: Testimonis i records directes de la gent gran

http://www.memoriactiva.cat/

Pàgina dedicada als refugis antiaeris de Barcelona, del 307 no en parla

http://refugiosantiaereosdebarcelona.blogspot.com.es/

Els refugis antiaeris de Barcelona 1936-1939 Una nova visió des de l’arqueologia d’intervenci.Carme Miró i Alaix, Jordi Ramos i Ruiz. Ex-Novo 2011 No 11

http://www.raco.cat/index.php/ExNovo/article/viewArticle/250698/0

MUHBA: Enllaç a la plana d'informació de l'espai del museu Refugi 307. Amb explicacions i documents

http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/15

Carta arqueològica de Barcelona, fitxa del refugi

http://cartaarqueologica.bcn.cat/2919

Art al carrer i del carrer

Un passeig per Montbau

Montbau és un barri de creació recent poc més de cinquanta anys. Barri en el qual els seus habitants li han donat un sentit de poble «vaig a Barcelona, vinc de Barcelona» o, si més no, de pertinença «D'on ets. Jo de Montbau». Té poc art al carrer; llevat del concepte racionalista i l'urbanisme del mateix barri, però algun element artístic es pot veure i per això he fet aquest recorregut:

El punt de partida de la passejada és la boca del Metro, L3 estació de Montbau sortida a la banda muntanya.

A pocs metres, sortint de l'ascensor a l'esquerra, hi ha un plànol de ceràmica del barri amb les dues fases originals. Ara és enmig de la gespa però el seu lloc original era una part de la paret de la marquesina que hi havia on ara hi ha el pont que creua la Ronda de dalt i que feia de final i origen de la línia 26 així com parada dels autobusos 27, 127 i empresa Casas. Es va salvar de l'enderroc gràcies a les gestions d'un veí/arquitecte del barri.

Seguint la vorera i deixant les escales que entren a Montbau hi ha una rampa més ampla per anar cap al Pla de Montbau, conegut pels montcadencs com a Explanada. A la plaça superior hi ha la «joia artística» del barri l'escultura Ritme i projecció de Marcel Martí. Es va instal·lar per commemorar la fi de la construcció de la primera fase d'habitatges el 27 d'abril de 1961 i és la tercera escultura abstracta que va tenir Barcelona en l'espai públic. La primera és aprop, Espai 212 de Josep Maria Subirachs , a l'entrada de les Llars Mundet, L3 Mundet.

http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=891

Tot seguit cal passar per la dreta del No. 7, és l'edifici més alt; i passat el centre comercial enfilar carrer Poesia amunt, és recomanable anar per l'asfalt per que les voreres són estretes i irregulars, a la segona entrada dels jardins hi ha la Font de Can Barret una construcció de maó amb tarima i teuladeta que es va fer al canalitzar l'aigua des d'on brollava quan es va fer el barri. Era al barranc que actualment és cobert per una plaça de sorra més amunt de la parada del V21. La font és conseqüència de les gestions d'uns veïns quan la volien cegar dient que era aigua no potable.

Per continuar reculem cap al carrer Poesia i aixequem la mirada. Al bloc de davant hi el darrer mosaic decoratiu dels que hi havien, en l'època inicial els blocs que segueixen el carrer Benlliure en tenien dos més, en aquest cas indicaven el negoci previst en els baixos: Una moto per a un taller mec`nic i unes espigues per a una taula de pa.

 

Pujant Poesia fins al final es gira l'esquerra i per la banda de muntanya del carrer Vayreda hi ha tot un treball de còdols i pedres, que decoren uns 80 metres. És obra de Carles Soler un veí que quan es va jubilar va començar a construir-lo.
 

http://www.veinsmontbau.org/index.php?option=com_content&view=article&id=127:jardinets-den-carles-soler-torres&catid=74:vocalia-urbanisme&Itemid=89

Una vegada vist el conjunt cal recular fins el carrer Roig i Soler, abans del carrer Poesia a la dreta, una vegada rodejada l'Associació de Veïns a la dreta de les escales que va duen al bar del Local social, s'hi po entrar avisant que obrin la porta de la sala, hi ha un monòlit que les fitxes d'art públic de l'ajuntament li doba dos noms: A Muñoz Seca i A Catalunya, el primer és a qui se li va erigir, però el marcat caràcter franquista de l'escriptor va fer que poc a poc i de forma continuada anés perdent les lletres en relleu de ferro forjat que deien: Montbau a Muñoz Seca. Un dia va aparèixer pintat amb les quatre barres, ja es comentava força obertament.

http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=890&cerca=null

Una vegada arribats a aquest punt es pot continuar pell mateix carrer i girar el primer a l'esquerra i altre cop a l'esquerra fins a arribar a Poesia, es pot donar per acabat el recorregut o anar fins a l'església de Sant Jeroni, baixant Poesia al final dels jardins a l'esquerra. Hi ha un mural a la paret exterior amb una creu de ferro, una font on per Corpus es fa l'Ou com balla i dins l'església una pintura mural en cinc parts, les cinc alçades de l'altar, feta amb aerògraf que relata la vida de Sant Jeroni obra de Joaquim Ferrer Albor, si és oberta paga la pena contemplar-la. 

 

He anat incloent enllaços per a poder ampliar la informació en els punts que l'he trobat. Val a dir que trencant la norma autoimposada d'escriure sempre podent citar en aquest cas hi ha collita de primera mà dons fa més de 50 anys que visc a Montbau i moltes de les curiositats i fets els he viscut en primera persona. Potser per això m'ha costat tant fer aquesta publicació. Acabo amb dos enllaços que donen una visió molt més amplia d'aquest barri, el «meu» Poble.

https://www.youtube.com/watch?v=KDZgrD9Lblc

https://unitevamontbau.wordpress.com/