Un passeig pel Refugi 307
El novembre de 2014 vaig fer l'itinerari, promogut per l'A.E.E.F. Montbau, Vedettes i milicians que va organitzar pel MUHBA. Aquest recorregut espot dividir en tres parts: Sant Pau del Camp, sobre la seva funció en el primer terç del s. XX; el Paral·lel festiu i revolucionari d'aquella època i el Poble Sec, camí cap al refugi antiaeri 307. Aquesta publicació se centra en aquest punt darrer.
Amb
el pas del temps la forma de defensar els nuclis de població han
anat adaptant-se a la forma de fer la guerra, així s'ha anat passant
per fossars, muralles, baluards i altres. En la Guerra del 36 es va
iniciar un nu sistema, va ser un camp de proves de formes de fer la
guerra. Es va iniciar l'atac a la rereguarda amb la finalitat de
desmoralitzar la població i alhora crear por i inseguretat
bombardejant les ciutats la qual cosa junt amb el fet que molts
d'aquest tipus d'atac es feia amb mitjans aeris va fomentar la
creació de refugis antiaeris per a la població.
La
ciutat de Barcelona el 13 de febrer de 1937 va patir el primer
bombardeig que va causar víctimes mortals. En aquest cas va ser per
mar i el va dur a terme el destructor italià Eugeni de Savoia, abans
el 10 de novembre del 1936 el
creuer de
l'exèrcit colpista Canárias va fer el
primer bombardeig a la ciutat que no va
causar morts. Aquesta nova forma d'atacs va fer que es dividís en
dues parts la defensa de la ciutat: Les juntes de defensa Activa i
Passiva.
La
Junta de defensa Passiva era l'encarregada de la detecció, la
prevenció i, en darrera opció, el salvament de la població. Una
mesura de prevenció va ser la construcció de refugis antiaeris per
tota la ciutat. Aquests eren supervisats per la Junta i construïts
per la població, moltes vegades de forma voluntària. Els primers
refugis eren en les caixes dels ascensors dels edificis, bàsicament
els edificis de l'Eixample, mentre es
construïen uns de més grans i que es poguessin reutilitzar una
vegada acabat el conflicte com a clavegueram, banys públics,
aparcaments... El juliol de 1938 l'atles
de refugis de la ciutat de Barcelona indicava que hi havien 1.293, si
més no projectats, aquest sistema de defensa: Protecció de vidres
encintant-los fent una retícula, alertes sonores i refugis va servir
de model per a la defensa passiva durant la segona Guerra Mundial.
Una
de les parts més bombardejades va ser el front marítim, el port i
els barris propers. Per això al Poble Sec s'hi varen construir uns
quants refugis. Al final del carrer Nou de la Rambla, a l'hora de fer
el moviment de terres per a fer un parc es trobaren tres galeries,
dues d'elles corresponents a refugis antiaeris diferents. Una
de les galeries corresponia al refugi 307, actualment museïtzat. És
un refugi de galeria de mina en zig-zag d'uns 400 metres, visitables
uns 200; d'una amplada d'entre 1,5 a 2 metres
per 2 metres
d'alçada; amb parets de maó pintades
amb calç, sostre de maó, per a esmorteir els impactes, amb volta
catalana. Tenia: Lavabos, font, infermeria, sala d'infants, llar de
foc, auto generador elèctric, acumulador, aigua corrent i cisterna.
Una de les coses més colpidores són els cartells, en queden restes,
amb les normes de convivència de les que vull destacar-ne dues: No
es pot induir el pessimisme i No es pot parlar de política. Passada
la guerra es va fer servir de magatzem i forn d'una fàbrica de
vidre. S'hi cultivaven xampinyons i era un habitatge. Tenia tres
entrades i es va començar a construir a la tardor de 1937.
Ja
per acabar és de justícia recordar que Barcelona va sofrir 194
bombardeigs. El més cruent el dels dies 17 i 18 de març de 1938 que
es varen patir 14 incursions en 41 hores.
El
refugi es pot visitar en cadira de rodes, només hi ha un esglaó
irregular ca al final de la visita, jo no em vaig atrevir a
passar-hi, el veig superable en cadira tradicional però no amb
elèctrica.
Més informació:
anotherbarcelona
memoria
activa:
Testimonis
i records directes de la gent gran
Pàgina
dedicada als refugis antiaeris de Barcelona, del 307 no en parla
Els refugis
antiaeris de Barcelona 1936-1939 Una nova visió des de l’arqueologia
d’intervenci.Carme Miró i Alaix, Jordi Ramos i Ruiz.
Ex-Novo 2011 No 11
MUHBA:
Enllaç
a la plana d'informació de l'espai del museu Refugi 307. Amb
explicacions i documents
Carta arqueològica de
Barcelona, fitxa del refugi
http://cartaarqueologica.bcn.cat/2919
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada