La Fundació Tapies i el DHUB
Hi
ha comentaris que es fan sols i d'altres que, sense cap motiu
concret, es fan difícils i s'encallen. Aquest és el que em passa
amb el comentari que vaig començar a treballar fa un parell de
mesos, i encara és a mitges, sobre el Parc de les Rieres d'Horta.
Ara, i amb la calor que fa, encara es fa més difícil acabar-lo.
Precisament
per a combatre aquest fet meteorològic una de les opcions és anar a
llocs amb una temperatura controlada, museus i sales d'art. Aquí
descriure dos dels llocs que he visitat darrerament: El DHUB i la
Fundació Tàpies. Un perquè les exposicions són temporal, l'altre
per tenir-ne moltes i, sobretot, per manca de coneixement en cap dels
temes que tracten totes; només en comentaré el continent, és a dir
els edificis i en concret l'accés i mobilitat de cada un d'ells.
Fundació
Antoni Tapies
És
un edifici modernista construït per Lluís Domènech i Muntaner, un
dels primers encàrrecs fet pels seus oncles per allotjar la seu de
l'editorial Montaner i Simón. Després de dues reformes, la primera
per a encabir-ne la Fundació Antoni Tàpies i la segona per a
expandir-la. El resultat és prou bo pel que fa a la mobilitat en
cadira de rodes. Després d'avisar per què obrin la porta de
mercaderies i superar una rampa prou inclinada, potser excessivament,
la mobilitat és total. Dos ascensors duen a totes les dependències
de la fundació. El primer un muntacàrregues grandiós i amb portes
proporcionades en mida i pes; això vol dir que costa moure-les si un
va sol. El segon
de mides normals facilita l'accés a les sales petites, alerta
l'elevador que hi ha no aguanta gaire pes i per tant per anar d'una a
l'altre cal fer una volta força gran, També porta al terrat on es
pot contemplar el controvertit Mitjó.
Una rèplica de 3 metres d'alçada projectat per a la Sala
Oval
dl Palau
Nacional
de Montjuïc.
El
treball de remodelació i adaptació de l'edifici Modernista és molt
bo pel que fa a la mobilitat en cadira de rodes. Deixo uns quants
enllaços per a ampliar la informació
Treball
de final de grau de la Universitat de València sobre la remodelació
de l'edifici
Ressenya
històrica de l'edifici
Llibret
sobre Ll. Domènech i Montaner, pàgina 25 descripció de lédifici
Web
de la Fundació
pàgina
de vídeos de la Fundació
Episodi
de la sèrie Icones de BTV sobre la segona remodelació i ampliació.
Pàgina
de la realitzadora
pàgina del programa
Museu
del disseny (DHUB)
Tal
com és de preveure en un edifici de nova construcció és totalment
adaptat per a cadires de rodes; una vegada acreditat et donen una
clau electrònica per a l'ascensor. El problema habitual de les
cartel·les hi és en les dues exposicions que hi vaig entrar; de
difícil accés i lletra petita. La resta és molt bona. Una altra
cosa és el paviment i l'orografia del carrer tot són bonys i
rajoles esquerdades, com a gairebé a tot Barcelona. Tot i ser un mal
endèmic crec que s'ha de remarcar, no sé si és obra mal feta, la
manca de pressupost de manteniment o el que sigui però
l'aprenentatge de rajoles esquerdades o trencades a la ciutat és
escandalosament alt. Un altre tema és la no diferenciació visual
dels desnivells o esglaons que hi ha en les places; això em fa anar
amb por de patir un accident, normalment lleu, però crec que
evitable. Bé
això és un tema que l'Institut de minusvalia
si és que existeix més enllà de quan hi ha eleccions a la junta.
Article sobre l'exposició permanent sobre indumentària
Fullet explicatiu del DHUB
Vídeos
Pàgina
de vídeos del DHUB
Explicació
de l'edifici
Introducció
al Museu del disseny
web
del Museu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada