Reflexions que em faig passejant per Barcelona
Aquest
bloc el vaig crear amb la intenció de comentar les meves
experiències i els obstacles que anava trobant en els meus passeigs
per Barcelona i vaig embolicar-me amb comentaris històrics quan el
meu coneixement no va més enllà d'una persona aficionada en el
tema. És per això que abans de continuar el bloc amb el
plantejament inicial i ser útil per a persones que van en «quatre
rodes»: Cadires, cotxets, carros o bé tenen mobilitat reduïda.
Vull fer una sèrie de reflexions que he anat fent en els meus
passeigs.
Analitzant
les meves emprenyades amb els obstacles que em trobo pel camí les he
concretat en els següents grups: Construcció, manteniment,
incompliment, desconeixement i no pensar-hi.
Quan
em trobo amb una obra mal feta, sempre les considero des del 1992
ençà, abans no s'omplien la boca en l'accés de persones amb
mobilitat reduïda; quin eufemisme més grandiloqüent, Hi ha coses
com els rebaixos en les voreres per a poder passar en els passos de
vianants (guals) que hi són però que deixen una distància del
rebaix al terra d'uns 3 o 4 cm. Un petit
esglaó
que fa impossible de pujar, recordo que les observacions les faig des
d'una cadira elèctrica, Ho podem trobar al pg. de la Vall d'Hebron
en el pont que hi ha entre les estacions de Mundet i Montbau de la
línia 3, aquests entrebancs hi són tant al passeig com en la part
inferior. Em pregunto en aquests casos qui és qui ha acceptat l'obra
acabada i no ha
comprovat l'estat de l'obra. Així em trobo en força lloscs. L'altra
cosa que em qüestiono: Per què havent-hi vorera suficient els guals
són gairebé precipicis, potser perquè es fan seguint la mida de la
pedra, sembla estàndard, i no es té en compte el pendent, crec que
fins al 4%, encara que és recomanable el mínim 2%. Un
altre problema és el fet de considerar els rebaixos o guals que es
feien abans del 1992 que eren per a poder anar amb carretons o
cotxets; aquests són de forta pendent i de dimensions reduïdes cosa
que els fa impracticables doncs sovint es queda una roda davantera
sense tocar a terra desequilibrant la cadira i la tracció d'aquesta.
Una
constant del passeig per la ciutat és el mal estat de les voreres;
és un mal que patim tots en més o menys grau. Jo em pregunto: Si
l'asfaltat dels carrers es fa cada cert temps perquè no es fa el
mateix amb les voreres. Al barri on visc han asfaltat en els darrers
anys dues vegades però les voreres del mateix carrer fa més de 30
que ni hi fan pedaços. També hi ha el mobiliari urbà que
normalment obstaculitza la maniobra de la cadira e el pas de
vianants, papereres, contenidors, validadores de zona blava o
verda... O, també. Els pilons i aparca-bicicletes que es col·loquen
seguint mesures sobre plànol i no sobre el terreny, mesura més
racional. Ja noi
vull
entrar en la construcció de les rampes, hi ha poques que compleixen
la normativa. La majoria es redueixen a cobrir amb ciment o material
similar
sobre l'orografia del terreny; això vol dir que no es té en compte
el desnivell, la irregularitat del terra, de vegades, et trobes amb
girs en pendent «contra-peraltada» La falta de protectors...
Ara
entro en els incompliments: el més important és en els transports
ferroviaris, metro i ferrocarril. Tinc entès que una normativa
europea obligava a tenir el transport públic adaptat totalment abans
del 2009 o 2010. Bé al metro encara hi ha moltes estacions no estan
adaptades, som en 2015, i en les adaptades no hi són gaire, per
exemple Fontana línia 3, sé que el més difícil és l'accés al
vagó des de l'andana o a l'inrevés, però per això s'han inventat:
adaptada amb ajuda; en què quedem és adaptada o no. Visc sol, vaig
sol i no m'agrada que em prenguin el pel amb això d'adaptada amb
ajuda. Un cas impecable en el funicular de Montjuïc vas fins al
símbol de minusvàlid, fa un metro o mes i és enganxat a terra, i
et trobes que la distància al tren és gran i es pot enfonsar la
roda i no és a nivell, cosa que demana una precisió que si optes
per entrar amb la roda gran, recordem el forat, jo personalment no la
tinc si vaig d'esquena. Molt bé ho comento a l'estació superior i
em diuen ja t'ajudem; si moltes gràcies, però i a l'estació
inferior? Ah, és que no té personal; el funicular funciona sense
conductor i l'estació no té personal, has d'anar a buscar el
personal de l'estació de Metro, que prou feina tenen. Rodalies no
vull ni pensar-hi; és més fàcil anar a Màlaga que a Gavà. Sí
que funcionen molt bé el Tram i els FGC.
Ara
entro en l'apartat quotidià: Obstacles mòbils, d'obres, d'incívic
i/o d'egoisme. Les botigues, de tota mena però sobretot les de
restauració, que utilitzen la via pública. Quantes voltes has de
fer per culpa d'unes caixes, un cartell, unes taules... També les
obres o no hi pensen o et fan donar una volta
Immensa,
depèn del lloc de l'obra. Recordo dues obres importants una al
barri. Després de demanar a un futimé de persones per l'encarregat
li faig veure que m'ha privat l'accés a mig barri durant els cinc o
si mesos que dura
l'obra, la solució posar el full d'una porta que devia ser al
contenidor. Al mateix període vaig al pg. de Gràcia una
pavimentació de la vorera o les obres de l'estació de Rodalies,
unes planxes de ferro que cobrien una superfície de tota l'amplada
de la vorera i d'uns tres metres de llargada. Em pregunto: No
s'hauria d'incloure per contracte l'adaptació i la supervisió que
calgui per a garantir la mobilitat? La resposta és: Avisi'ns i
l'ajudem, gràcies per l'amabilitat però a les vuit de la tarda quan
no hi siguin, a qui aviso!
Per
acabar la rabieta deixo els cotxes mal aparcats; les furgonetes dels
«És que estic treballant» o el són només cinc minuts. Per a mi
això és incívic, i egoista. I el meu temps què, no tinc perquè
regalar el meu temps, si mel demanes gairebé segur que tel dono però
no mel prenguis.
Amb
tot això explicat penso: No hauria d'haver-hi
una assignatura d'urbanisme amb mobilitat reduïda? Es pot demanar
explicacions i responsabilitat a qui accepta una obra mal feta?
Haurien d'anar obligatòriament un més en cadira de rodes tots els
estudiants de temes relacionats en la via pública i els transports
urbans? Paga
la pena endegar una campanya amb el lema «Ai! No hi havia pensat».
Que fa l'Institut municipal de persones amb discapacitat? Només en
sé d'ells quan hi ha eleccions a l junta d'aquest.
Falten
temes i observacions però això serà en una altra entrada. De
moment proposo difondre els obstacles i incompliments que ens anem
trobant:
Per
Twitter amb l'etiqueta #4rodes
Ofereixo
el grup de facebook Passejant amb 4 rodes
o si
hi ha d'altres canals, us agrairé que m'ho dieu
Web
de l'Institut municipal de persones amb discapacitat
http://w110.bcn.cat/portal/site/InstitutMunicipalDePersonesAmbDiscapacitat?lang=ca_ES
