Un passeig per Montbau
Montbau
és un barri de
creació recent poc més de cinquanta anys. Barri en el qual els seus
habitants li han donat un sentit de poble «vaig a Barcelona, vinc de
Barcelona» o, si més no, de pertinença «D'on ets. Jo de Montbau».
Té poc art al carrer; llevat del concepte racionalista i l'urbanisme
del
mateix barri,
però algun element artístic
es pot veure i per això he fet aquest recorregut:
El
punt de partida de la passejada és la boca del Metro, L3 estació de
Montbau sortida a la banda muntanya.
A
pocs metres, sortint de l'ascensor a l'esquerra, hi ha un plànol
de ceràmica
del
barri
amb les dues fases originals. Ara
és enmig de la gespa però el seu lloc original era una part de la
paret de la marquesina que hi havia on ara hi ha el pont que creua la
Ronda de dalt i que feia de final i origen de la línia 26 així com
parada dels autobusos 27, 127 i empresa Casas. Es va salvar de
l'enderroc gràcies a les gestions d'un veí/arquitecte del barri.
.jpg)
Seguint
la vorera i deixant les escales que entren a Montbau hi ha una rampa
més ampla per anar cap al Pla de Montbau, conegut pels montcadencs
com a Explanada. A la plaça superior hi ha la «joia artística»
del barri l'escultura Ritme
i projecció
de Marcel Martí. Es
va instal·lar per commemorar la fi de la construcció de la primera
fase d'habitatges
el 27 d'abril de 1961
i és la tercera escultura abstracta que va tenir Barcelona en
l'espai públic. La primera és aprop, Espai 212 de Josep Maria
Subirachs , a l'entrada de les Llars Mundet, L3 Mundet.
Tot seguit cal passar per la dreta del No. 7, és l'edifici més alt; i passat el centre comercial enfilar carrer Poesia amunt, és recomanable anar per l'asfalt per que les voreres són estretes i irregulars, a la segona entrada dels jardins hi ha la Font de Can Barret una construcció de maó amb tarima i teuladeta que es va fer al canalitzar l'aigua des d'on brollava quan es va fer el barri. Era al barranc que actualment és cobert per una plaça de sorra més amunt de la parada del V21. La font és conseqüència de les gestions d'uns veïns quan la volien cegar dient que era aigua no potable.
.jpg)
Per continuar reculem cap al carrer Poesia i aixequem la mirada. Al bloc de davant hi el darrer mosaic decoratiu dels que hi havien, en l'època inicial els blocs que segueixen el carrer Benlliure en tenien dos més, en aquest cas indicaven el negoci previst en els baixos: Una moto per a un taller mec`nic i unes espigues per a una taula de pa.
Pujant Poesia fins al final es gira l'esquerra i per la banda de muntanya del carrer Vayreda hi ha tot un treball de còdols i pedres, que decoren uns 80 metres. És obra de Carles Soler un veí que quan es va jubilar va començar a construir-lo.
.jpg)
Una vegada vist el conjunt cal recular fins el carrer Roig i Soler, abans del carrer Poesia a la dreta, una vegada rodejada l'Associació de Veïns a la dreta de les escales que va duen al bar del Local social, s'hi po entrar avisant que obrin la porta de la sala, hi ha un monòlit que les fitxes d'art públic de l'ajuntament li doba dos noms: A Muñoz Seca i A Catalunya, el primer és a qui se li va erigir, però el marcat caràcter franquista de l'escriptor va fer que poc a poc i de forma continuada anés perdent les lletres en relleu de ferro forjat que deien: Montbau a Muñoz Seca. Un dia va aparèixer pintat amb les quatre barres, ja es comentava força obertament.
.jpg)
http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=890&cerca=null
Una vegada arribats a aquest punt es pot continuar pell mateix carrer i girar el primer a l'esquerra i altre cop a l'esquerra fins a arribar a Poesia, es pot donar per acabat el recorregut o anar fins a l'església de Sant Jeroni, baixant Poesia al final dels jardins a l'esquerra. Hi ha un mural a la paret exterior amb una creu de ferro, una font on per Corpus es fa l'Ou com balla i dins l'església una pintura mural en cinc parts, les cinc alçades de l'altar, feta amb aerògraf que relata la vida de Sant Jeroni obra de Joaquim Ferrer Albor, si és oberta paga la pena contemplar-la.
.jpg)
He anat incloent enllaços per a poder ampliar la informació en els punts que l'he trobat. Val a dir que trencant la norma autoimposada d'escriure sempre podent citar en aquest cas hi ha collita de primera mà dons fa més de 50 anys que visc a Montbau i moltes de les curiositats i fets els he viscut en primera persona. Potser per això m'ha costat tant fer aquesta publicació. Acabo amb dos enllaços que donen una visió molt més amplia d'aquest barri, el «meu» Poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada