passejant amb 4 rodes: L'ostia de Barcelona

Un passeig per la Barceloneta

Aquest estiu he descobert les activitats, més enllà de les que em suposava, del Centre de la platja. Fan tot un seguit d'activitats relacionades amb el medi i el territori proper. En la primera que he participat ha estat un passeig històric per la Barceloneta.

Amb l'intent de ser fidel a l'objectiu del bloc comentaré els passejos que he fet per aquest barri de la Ciutat. En els darrers anys he fet tres recorreguts d'aquest tipus. El primer va ser amb els que organitza de forma periòdica el Museu d'història de Catalunya, el segon el vaig fer seguint la informació que vaig anar recavant per la xarxa i la ruta abans citada per lliure amb la meva germana, la paciència personificada quan començo a deixar anar dades, i e tercer el tercer l'organitzat pel Centre de la platja. Seguiré aquest darrer com a base per a comentar la ruta.

El punt de trobada va ser a la parada del metro de Barceloneta, línia 4, estació adaptada. Allà, porta d'entrada a la Barceloneta, hi ha les restes del Baluard de migdia, hi havia la Porta de mar de la ciutat emmurallada i molt a prop El Torín, una de les places de braus i origen d'alguna revolta popular; aquest indret no es va comentar en la ruta per desconeixença de la guia.

Seguim la ruta pel Pg. Joan de Borbó pel braç que tanca el port i s'indica l'evolució d'aquest, l'origen del barri, conseqüència de la construcció de la Ciutadella el 1714, per arribar a la plaça de la Barceloneta. Fins aquí el passeig és còmode amb voreres amples i guals correctes, fins i tot el paviment no té gaires sotracs.

La plaça és el centre neuràlgic del barri; l'església de Sant Miquel construïda en el moment d'urbanitzar i edificar el barri, la font amb un estil similar a la de Canaletes, la casa on va viure Ferdinand Lesseps quan va ser Cònsol de França a Barcelona, la placa que recorda el primer concert dels Cors de Clavé. Hi ha teca per mirar, imaginar i olorar la història. A partir d'aquí comença l'aventura per anar en cadira de rodes: Les voreres són estretes i angles d'edificis molt tancats A partir d'aquí jo vaig optar d'anar per l'asfalt, hi carrers de plataforma única i carrers amples però moltes vegades el gual és petit o mal fet. Per anar a la Casa del porró vaig anar pel carrer oposat a l'església i vaig anar cap al carrer Sant Miquel.

Aquí es pot observar una casa amb el disseny original del s. XVIII i el procés de superpoblació que ha patit la Barceloneta des de sempre. Fins al punt de crear les mitges i els quarts de casa. Molt a la vora la biblioteca La Fraternitat, seu originari de la cooperativa i que ens parla de la vida obrera i la necessitat d'organitzar-se. Anem cap a la plaça del Mercat, edifici d'arquitectura de ferro i recent-ment remodelat.

Aquí i a l'entrada que deixa veure la capçalera de l'església hi ha un símbol viatger del barri: El Negre de la Riba; un mascaró de proa que servia de reclam a una botiga i que va anar a parar a un particular i que després es va donar al Museu Marítim, el que hi ha és una rèplica.

Voltem el mercat pel cantó que hi ha el mascaró trobem una font, restaurada, de les poques que proveïen d'aigua el barri. Ja enfilem el carrer de la Maquinista, la gran fàbrica metal·lúrgica i de la que només resta la porta principal com a monument històric.

Davant l'escola anem cap a la dreta fins a la Font de Carmén Amaya lloc que serveix per iniciar les explicacions del barraquisme del s. XX, gràcies a una senyora que participava en l'itinerari vaig saver que SumoRostro venia de «semu Rostro» que en caló o ramaní vol dir més menys tenim cara o som persones.

A partir d'aquí i després d'una petita presentació de Carmen Amaya, com a bailaora i com a nascuda al Sumorrostro, anem cap al Pg. Marítim es pot pujar per la rampa incorporada en el disseny del monument. Aquí ja les explicacions van sobre la façana marítima, l'Escola del Mar, l'Hospital del Mar i l'obertura de la ciutat al mar. Per acabar al Centre de la platja, al costat hi han lavabos adaptats.

Queda molts punts per veure: el parc de la Barceloneta, amb l'esquelet del gasòmetre, Can Joanet que manté l'estructura de les antigues pudes, I altres llocs a part dels bars i restaurants pels que La Barceloneta és famosa encara que en un temps va ser anomenada l?ostia per ser un barri de port, mariners pescadors, molts d'ells italians i per similitut amb el port de Roma anomenat així