passejant amb 4 rodes: de setembre 2015

Un passeig pel parc del centre del Poblenou

Aquesta passejada no té moltes dificultats per fer-la; s'hi arriba en Tramvia, el transport més ben adaptat de la ciutat, i, una vegada dins del parc, no m'he trobat cap obstacle. Una cosa important a tenir en compte és que la transició de paviment dur a sorra és molt uniforme; això no vol dir que després d'un episodi de pluges l'aigua varií l'estat del sol.

És accessible però... Aquest però m'ha fet escriure del parc i les sensacions que m'ha produït. El primer un tancat, no és per a tothom o, si hi entres no en surts. Potser vol dir que guarda un tresor. I començo a cercar-lo: Entro en l'espai més petit dels tres en què està dividit; la primera sensació és agradable un bosc geomètric d'arbres ploraners, amb uns punts «escultòrics» de relativa qualitat amb uns seients metàl·lics arran de terra que són més propers a què descansi la sorra i el fang que per què s'hi estigui una persona.

Al final, cap a la dreta d'on hi he entrat, hi ha un crater, o més aviat un forat amb un camí en espiral cap al fons. Em comenten que al fons s'hi havia de projectar «on line» imatges de Barcelona de Guayaquil. Bé, la mosca em comença a pujar pel nas, és impressionant però el manteniment inexistent.

Surto, si he pogut sortir, travesso el carrer i entro a la segona part del parc, aquesta és la mitjana, després de traspassar el mur de ciment i arbres per una porta de ciment més o menys decorada, vaig amb un interès accentuat per la cerca del tresor, que encara no he sabut trobar, cap al Jardí de les olors; un hortet una mica més gran que el de molts terrats que tenen hort urbà, que es ven com a olors de la Mediterrània. Bé el jardí de plantes medicinals medievals del Monestir de Pedralbes té molta més extensió, i aquí no van escassos, que aquests parterres en un racó. Aquesta part mitjana si té un atractiu i és la fàbrica Oliva Artés, que actualment és una dependència de MUHBA, però si bé es dins del parc és al mig d'un solar sense cap mena d'urbanització ni adaptació al conjunt. És allà al mig i ja està.

Passo per un carrer que vol ser cobert per plantes formant un tunelo, quina tortura per les plantes que han de créixer entre els fums dels vehicles, i entro en la tercera part, la més gran. Aquí hi ha diferents espais: Un amb un catàleg de testos metàl·lics gegants, bé! Un altre obert al sol, sense vegetació, que com és rodó i té unes rajoletes amb puntets vermells i grocs, s'anomena plaça de la sardana, bé! Un altre més frondós, gairebé selvàtic, be! Que duu a un pendent molt fort, és la coberta del dipòsit de recollida pneumàtica de la zona, que és cobert amb una sorra molt fosca i uns quants rocs i s'anomena «paisatge lunar»; en un principi fet per a passar-hi però amb el perill que comporta, li han posat un cadenat.

S'ha acabat el parc i continuo a la recerca del tresor. Aleshores dedueixo que el tresor l'ha trobat Jean Nouvel, dissenyador del parc i arquitecte de moda. Va cobrar 20 milions d'euros. Un parc fet a trossets inconnexes, seients de disseny discutible i sense gairebé manteniment. Si aquest projecte l'hagués presentat qualsevol arquitecte local, o una associació de veïns, no se li haguera destinat ni un minut d'atenció, però com que l'arquitecte té fama mundial i ha fet la Torre Agbar doncs apa! No acabo d'entendre l'art, bàsicament visual i/o sensitiu que necessita moltes explicacions per a entrar-hi, sóc una personal d'intel·lecte normal, que és el gruix de la gent que ha de gaudir d'un parc com aquest. També reconec que el meu gust pels parcs és més aviat romàntic o anglès, tampoc m'agraden els d'estil francès o versallesc.

Acabo donant les gràcies al Centre de la platja, gràcies en ells vaig fer aquesta visita. Deixo també uns enllaços que coincideixen en part amb les meves sensacions que només són això «les meves sensacions»

CLARÓS I FERRET, Salvador. Parc del Centre del Poblenou, una crítica urbanística. Bibliobús 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, Vol. XIII, nº 805, 15 de diciembre de 2008. [ISSN 1138-9796].

http://www.ub.edu/geocrit/b3w-805.htm

Parc del Centre del Poble Nou: ser o no ser

http://elbloc.net/2010/10/parc-del-centre-del-poble-nou-ser-o-no-ser/

Parque de concentración Josep Maria Montaner

http://elpais.com/diario/2008/04/26/catalunya/1209172041_850215.html

Un passeig per la Barceloneta

Aquest estiu he descobert les activitats, més enllà de les que em suposava, del Centre de la platja. Fan tot un seguit d'activitats relacionades amb el medi i el territori proper. En la primera que he participat ha estat un passeig històric per la Barceloneta.

Amb l'intent de ser fidel a l'objectiu del bloc comentaré els passejos que he fet per aquest barri de la Ciutat. En els darrers anys he fet tres recorreguts d'aquest tipus. El primer va ser amb els que organitza de forma periòdica el Museu d'història de Catalunya, el segon el vaig fer seguint la informació que vaig anar recavant per la xarxa i la ruta abans citada per lliure amb la meva germana, la paciència personificada quan començo a deixar anar dades, i e tercer el tercer l'organitzat pel Centre de la platja. Seguiré aquest darrer com a base per a comentar la ruta.

El punt de trobada va ser a la parada del metro de Barceloneta, línia 4, estació adaptada. Allà, porta d'entrada a la Barceloneta, hi ha les restes del Baluard de migdia, hi havia la Porta de mar de la ciutat emmurallada i molt a prop El Torín, una de les places de braus i origen d'alguna revolta popular; aquest indret no es va comentar en la ruta per desconeixença de la guia.

Seguim la ruta pel Pg. Joan de Borbó pel braç que tanca el port i s'indica l'evolució d'aquest, l'origen del barri, conseqüència de la construcció de la Ciutadella el 1714, per arribar a la plaça de la Barceloneta. Fins aquí el passeig és còmode amb voreres amples i guals correctes, fins i tot el paviment no té gaires sotracs.

La plaça és el centre neuràlgic del barri; l'església de Sant Miquel construïda en el moment d'urbanitzar i edificar el barri, la font amb un estil similar a la de Canaletes, la casa on va viure Ferdinand Lesseps quan va ser Cònsol de França a Barcelona, la placa que recorda el primer concert dels Cors de Clavé. Hi ha teca per mirar, imaginar i olorar la història. A partir d'aquí comença l'aventura per anar en cadira de rodes: Les voreres són estretes i angles d'edificis molt tancats A partir d'aquí jo vaig optar d'anar per l'asfalt, hi carrers de plataforma única i carrers amples però moltes vegades el gual és petit o mal fet. Per anar a la Casa del porró vaig anar pel carrer oposat a l'església i vaig anar cap al carrer Sant Miquel.

Aquí es pot observar una casa amb el disseny original del s. XVIII i el procés de superpoblació que ha patit la Barceloneta des de sempre. Fins al punt de crear les mitges i els quarts de casa. Molt a la vora la biblioteca La Fraternitat, seu originari de la cooperativa i que ens parla de la vida obrera i la necessitat d'organitzar-se. Anem cap a la plaça del Mercat, edifici d'arquitectura de ferro i recent-ment remodelat.

Aquí i a l'entrada que deixa veure la capçalera de l'església hi ha un símbol viatger del barri: El Negre de la Riba; un mascaró de proa que servia de reclam a una botiga i que va anar a parar a un particular i que després es va donar al Museu Marítim, el que hi ha és una rèplica.

Voltem el mercat pel cantó que hi ha el mascaró trobem una font, restaurada, de les poques que proveïen d'aigua el barri. Ja enfilem el carrer de la Maquinista, la gran fàbrica metal·lúrgica i de la que només resta la porta principal com a monument històric.

Davant l'escola anem cap a la dreta fins a la Font de Carmén Amaya lloc que serveix per iniciar les explicacions del barraquisme del s. XX, gràcies a una senyora que participava en l'itinerari vaig saver que SumoRostro venia de «semu Rostro» que en caló o ramaní vol dir més menys tenim cara o som persones.

A partir d'aquí i després d'una petita presentació de Carmen Amaya, com a bailaora i com a nascuda al Sumorrostro, anem cap al Pg. Marítim es pot pujar per la rampa incorporada en el disseny del monument. Aquí ja les explicacions van sobre la façana marítima, l'Escola del Mar, l'Hospital del Mar i l'obertura de la ciutat al mar. Per acabar al Centre de la platja, al costat hi han lavabos adaptats.

Queda molts punts per veure: el parc de la Barceloneta, amb l'esquelet del gasòmetre, Can Joanet que manté l'estructura de les antigues pudes, I altres llocs a part dels bars i restaurants pels que La Barceloneta és famosa encara que en un temps va ser anomenada l?ostia per ser un barri de port, mariners pescadors, molts d'ells italians i per similitut amb el port de Roma anomenat així