Un
passeig pel parc del centre del Poblenou
Aquesta
passejada no té moltes dificultats per fer-la; s'hi arriba en
Tramvia, el transport més ben adaptat de la ciutat, i, una vegada
dins del parc, no m'he trobat cap obstacle. Una cosa important a
tenir en compte és que la transició de paviment dur a sorra és
molt uniforme; això no vol dir que després d'un episodi de pluges
l'aigua varií l'estat del sol.
És
accessible però... Aquest però m'ha fet escriure del parc i les
sensacions que m'ha produït. El primer un tancat, no és per a
tothom o, si hi entres no en surts. Potser vol dir que guarda un
tresor. I començo a cercar-lo: Entro en l'espai més petit dels tres
en què està dividit; la primera sensació és agradable un bosc
geomètric d'arbres ploraners, amb uns punts «escultòrics» de
relativa qualitat amb uns seients metàl·lics arran de terra que són
més propers a què descansi la sorra i el fang que per què s'hi
estigui una persona. 
Al final, cap a la dreta d'on hi he entrat, hi
ha un crater, o més aviat un forat amb un camí en espiral cap al
fons. Em comenten que al fons s'hi havia de projectar «on line»
imatges de Barcelona de Guayaquil. Bé, la mosca em comença a pujar
pel nas, és impressionant però el manteniment inexistent. 
Surto,
si he pogut sortir, travesso el carrer i entro a la segona part del
parc, aquesta és la mitjana, després de traspassar el mur de ciment
i arbres per una porta de ciment més o menys decorada, vaig amb un
interès accentuat per la cerca del tresor, que encara no he sabut
trobar, cap al Jardí de les olors; un hortet una mica més gran que
el de molts terrats que tenen hort urbà, que es ven com a olors de
la Mediterrània. Bé el jardí de plantes medicinals medievals del
Monestir de Pedralbes té molta més extensió, i aquí no van
escassos, que aquests parterres en un racó. Aquesta part mitjana si
té un atractiu i és la fàbrica Oliva Artés, que actualment és
una dependència de MUHBA, però si bé es dins del parc és al mig
d'un solar sense cap mena d'urbanització ni adaptació al conjunt.
És allà al mig i ja està.
Passo
per un carrer que vol ser cobert per plantes formant un tunelo, quina
tortura per les plantes que han de créixer entre els fums dels
vehicles, i entro en la tercera part, la més gran. Aquí hi ha
diferents espais: Un amb un catàleg de testos metàl·lics gegants,
bé! Un altre obert al sol, sense vegetació, que com és rodó i té
unes rajoletes amb puntets vermells i grocs, s'anomena plaça de la
sardana, bé! Un altre més frondós, gairebé selvàtic, be! Que duu
a un pendent molt fort, és la coberta del dipòsit de recollida
pneumàtica de la zona, que és cobert amb una sorra molt fosca i uns
quants rocs i s'anomena «paisatge lunar»; en un principi fet per a
passar-hi però amb el perill que comporta, li han posat un cadenat.
S'ha
acabat el parc i continuo a la recerca del tresor. Aleshores dedueixo
que el tresor l'ha trobat Jean Nouvel, dissenyador del parc i
arquitecte de moda. Va cobrar 20 milions d'euros. Un parc fet a
trossets inconnexes, seients de disseny discutible i sense gairebé
manteniment. Si aquest projecte l'hagués presentat qualsevol
arquitecte local, o una associació de veïns, no se li haguera
destinat ni un minut d'atenció, però com que l'arquitecte té fama
mundial i ha fet la Torre Agbar doncs apa! No acabo d'entendre l'art,
bàsicament visual i/o sensitiu que necessita moltes explicacions per
a entrar-hi, sóc una personal d'intel·lecte normal, que és el
gruix de la gent que ha de gaudir d'un parc com aquest. També
reconec que el meu gust pels parcs és més aviat romàntic o anglès,
tampoc m'agraden els d'estil francès o versallesc.
Acabo
donant les gràcies al Centre de la platja, gràcies en ells vaig fer
aquesta visita. Deixo també uns enllaços que coincideixen en part
amb les meves sensacions que només són això «les meves
sensacions»
CLARÓS
I FERRET, Salvador. Parc del Centre del Poblenou, una crítica
urbanística.
Bibliobús 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias
Sociales,
Universidad de Barcelona, Vol. XIII, nº 805, 15 de diciembre de
2008. [ISSN 1138-9796].
http://elpais.com/diario/2008/04/26/catalunya/1209172041_850215.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada