Un passeig per la Barceloneta
Aquest
estiu he descobert les activitats, més enllà de les que em
suposava, del Centre de la platja. Fan tot un seguit d'activitats
relacionades amb el medi i el territori proper. En la primera que he
participat ha estat un passeig històric per la Barceloneta.
Amb
l'intent de ser fidel a l'objectiu del bloc comentaré els passejos
que he fet per aquest barri de la Ciutat. En els darrers anys he fet
tres recorreguts d'aquest tipus. El primer va ser amb els que
organitza de forma periòdica el Museu d'història de Catalunya, el
segon el vaig fer seguint la informació que vaig anar recavant per
la xarxa i la ruta abans citada per lliure amb la meva germana, la
paciència personificada quan començo a deixar anar dades, i e
tercer el tercer l'organitzat pel Centre de la platja. Seguiré
aquest darrer com a base per a comentar la ruta.
El
punt de trobada va ser a la parada del metro de Barceloneta, línia
4, estació adaptada. Allà, porta d'entrada a la Barceloneta, hi ha
les restes del Baluard de migdia, hi havia la Porta de mar de la
ciutat emmurallada i molt a prop El Torín, una de les places de braus
i origen d'alguna revolta popular; aquest indret no es va comentar en
la ruta per desconeixença de la guia.
Seguim
la ruta pel Pg. Joan de Borbó pel braç que tanca el port i s'indica
l'evolució d'aquest, l'origen del barri, conseqüència de la
construcció de la Ciutadella el 1714, per arribar a la plaça de la
Barceloneta. Fins aquí el passeig és còmode amb voreres amples i
guals correctes, fins i tot el paviment no té gaires sotracs.

Aquí
es pot observar una casa amb el disseny original del s. XVIII i el
procés de superpoblació que ha patit la Barceloneta des de sempre.
Fins al punt de crear les mitges i els quarts de casa. Molt a la vora
la biblioteca La Fraternitat, seu originari de la cooperativa i que
ens parla de la vida obrera i la necessitat d'organitzar-se. Anem cap
a la plaça del Mercat, edifici d'arquitectura de ferro i recent-ment
remodelat.

Aquí i a l'entrada que deixa veure la capçalera de l'església hi ha un símbol viatger del barri: El Negre de la Riba; un mascaró de proa que servia de reclam a una botiga i que va anar a parar a un particular i que després es va donar al Museu Marítim, el que hi ha és una rèplica.

Davant l'escola anem cap a la dreta fins a la Font de Carmén Amaya lloc que serveix per iniciar les explicacions del barraquisme del s. XX, gràcies a una senyora que participava en l'itinerari vaig saver que SumoRostro venia de «semu Rostro» que en caló o ramaní vol dir més menys tenim cara o som persones.
A
partir d'aquí i després d'una petita presentació de Carmen Amaya,
com a bailaora i com a nascuda al Sumorrostro, anem cap al Pg.
Marítim es pot pujar per la rampa incorporada en el disseny del
monument. Aquí ja les explicacions van sobre la façana marítima,
l'Escola del Mar, l'Hospital del Mar i l'obertura de la ciutat al
mar. Per acabar al Centre de la platja, al costat hi han lavabos
adaptats.

Aquí hi ha un seguit d'enllaços sobre històries del barri
Barcelofilia
Bereshit
Barcelona
a pie
Barcelona
tiene poder
Barcelona
rutas
Tot
Barcelona
Google
acadèmic
Google
Vestigios
de Barcelona
Foment
Altres
Barcelones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada